A la nostra segona sessió de formació, vam començar amb una pregunta clau: què recordaven els alumnes de la sessió anterior? Per a la nostra sorpresa, no sols recordaven el concepte de benestar animal , sinó que a més van poder enumerar sense dificultat les cinc llibertats reconegudes per a tots els animals.
Amb el grup ja en matèria, passem a activitats molt més interactives. Cada alumne va escriure el nom d’un animal i el va pegar a la pissarra , amb la intenció de reunir el nombre més gran possible d’espècies.
Un cop vam tenir un llistat ampli, vam llançar un repte: classificar els animals, però sense recórrer als típics criteris biològics. En lloc dels regnes animals a què estan acostumats, els demanem que els agrupessin segons la seva relació amb els éssers humans.
Aquí és on va sorgir un debat molt interessant. Els primers tres grups es van definir amb rapidesa:
Però el quart grup va ser el més complicat de conceptualitzar: la fauna urbana. Amb una mica d’ajuda, els estudiants van identificar exemples com rates, coloms, esquirols i fins i tot porcs senglars en algunes zones .
A les imatges següents, podeu veure l’exercici de pluja d’idees i classificació dels animals que van fer els alumnes:
Per consolidar aquest aprenentatge, dividim la classe en quatre grups. Cada equip havia de classificar els animals de la pissarra al full de treball. Si un animal encaixava en més d’una categoria, podien repetir el nom en diferents llistes.
Un cop acabada la tasca, un representant de cada grup va recórrer les taules dels seus companys per verificar si havien oblidat algun animal.
I aleshores vam fer algunes preguntes per generar debat:
Per què alguns animals apareixen en diverses categories?
Per què en alguns països es consumeixen certs animals i en d’altres no?
Com influeix la cultura a la nostra relació amb els animals?
El cas de gossos i gats va generar una de les converses més enriquidores. Depenent del context, poden ser animals de companyia, fauna salvatge, fauna urbana o fins i tot productius. Aquest exercici va ajudar els estudiants a entendre que la nostra relació amb els animals no és universal, sinó que varia segons la realitat cultural de cada país.
L’entusiasme del grup ens va portar a proposar un debat estructurat sobre lalimentació i el consum danimals. Dividim la classe en tres equips amb dos moderadors que s’encarregarien de gestionar la discussió.
Normes del debat:
Cada grup tenia 15 minuts per construir els seus arguments a favor de la seva posició i trobar raons en contra de les altres. L’objectiu no era convèncer, sinó aprendre a argumentar de manera crítica i estructurada.
Al principi, alguns estudiants no s’ho van prendre gaire seriosament. Però, a mesura que els grups van començar a rebre contraarguments , cada cop van defensar millor la seva postura, amb més seguretat i solidesa. El debat es va allargar tant que vam haver de continuar a la sessió següent.
Aquest exercici ens va permetre veure com la percepció dels animals no és homogènia i depèn de múltiples factors: història, cultura, alimentació, economia i context social.
Per tancar, plantegem una darrera pregunta oberta:
Hem recopilat els arguments que van sorgir durant el debat.
Com classificaries els animals segons la seva relació amb els éssers humans? Deixa’ns la teva opinió als comentaris!
A la nostra segona sessió de formació, vam començar amb una pregunta clau: què recordaven els alumnes de la sessió anterior? Per a la nostra sorpresa, no sols recordaven el concepte de benestar animal , sinó que a més van poder enumerar sense dificultat les cinc llibertats reconegudes per a tots els animals.
Amb el grup ja en matèria, passem a activitats molt més interactives. Cada alumne va escriure el nom d’un animal i el va pegar a la pissarra , amb la intenció de reunir el nombre més gran possible d’espècies.
Un cop vam tenir un llistat ampli, vam llançar un repte: classificar els animals, però sense recórrer als típics criteris biològics. En lloc dels regnes animals a què estan acostumats, els demanem que els agrupessin segons la seva relació amb els éssers humans.
Aquí és on va sorgir un debat molt interessant. Els primers tres grups es van definir amb rapidesa:
Però el quart grup va ser el més complicat de conceptualitzar: la fauna urbana . Amb una mica d’ajuda, els estudiants van identificar exemples com rates, coloms, esquirols i fins i tot senglars en algunes zones .
A les imatges següents, podeu veure l’exercici de pluja d’idees i classificació dels animals que van fer els alumnes:
Per consolidar aquest aprenentatge, dividim la classe en quatre grups. Cada equip havia de classificar els animals de la pissarra al seu full de treball . Si un animal encaixava en més d’una categoria, podien repetir el nom en diferents llistes.
Un cop acabada la tasca, un representant de cada grup va recórrer les taules dels seus companys per verificar si havien oblidat algun animal.
I aleshores vam fer algunes preguntes per generar debat:
Per què alguns animals apareixen en diverses categories?
Per què en alguns països es consumeixen certs animals i en d’altres no?
Com influeix la cultura a la nostra relació amb els animals?
El cas de gossos i gats va generar una de les converses més enriquidores. Depenent del context, poden ser animals de companyia, fauna salvatge, fauna urbana o fins i tot productius . Aquest exercici va ajudar els estudiants a entendre que la nostra relació amb els animals no és universal, sinó que varia segons la realitat cultural de cada país.
L’entusiasme del grup ens va fer proposar un debat estructurat sobre l’alimentació i el consum d’animals. Dividim la classe en tres equips amb dos moderadors que s’encarregarien de gestionar la discussió.
Normes del debat:
Cada grup tenia 15 minuts per construir els seus arguments a favor de la postura i trobar raons en contra de les altres. L’objectiu no era convèncer, sinó aprendre a argumentar de manera crítica i estructurada.
Al principi, alguns estudiants no s’ho van prendre gaire seriosament. Però, a mesura que els grups van començar a rebre contraarguments , cada cop van defensar millor la seva postura, amb més seguretat i solidesa. El debat es va allargar tant que vam haver de continuar a la sessió següent.
Aquest exercici ens va permetre veure com la percepció dels animals no és homogènia i depèn de múltiples factors: història, cultura, alimentació, economia i context social.
Per tancar, plantegem una darrera pregunta oberta:
Hem recopilat els arguments que van sorgir durant el debat.
Com classificaries els animals segons la seva relació amb els éssers humans? Deixa’ns la teva opinió als comentaris!
Fundación Patas Arriba Barcelona – 08028 – Barcelona NIF: G-56230634
RESPONSABLE DEL TRATAMIENTO: Fundación Patas Arriba Barcelona, G56230634, C. Begur, núm. 53, 5-2, info@fundacionpatasarriba.com
FINALIDAD: Dar cumplimiento a las obligaciones legales; Gestionar la vinculación del donante con la entidad (alta como donante y cobros recurrentes); Enviar información sobre las actividades y campañas de la fundación por cualquier medio (incluyendo encuestas, campañas o acciones en las que el donante haya participado); Realización de perfiles para enviar al donante comunicaciones personalizadas (inclusive promocionales o comerciales) por cualquier medio; Facilitar la participación: en programas, proyectos o actividades de la organización; Gestionar la contratación del seguro para la mascota del donante. Para otros fines siempre que promueven el bienestar animal o la erradicación del maltrato o abandono de los animales.
LEGITIMACIÓN: Consentimiento del interesado, relación contractual e interés legítimo.
BASE LEGAL: Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales. Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y del comercio electrónico.
DESTINATARIOS: La Fundación podrá ceder los datos personales a terceros que nos ayuden o colaboren en la gestión de la Fundación en el marco de las finalidades indicadas, así como a las Administraciones Públicas en los supuestos previstos en la normativa vigente. Cuando una ley así lo requiera o, en su caso, sea necesario podrán comunicarse también a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y/o Juzgados y Tribunales u otras Autoridades que sean competentes. No están previstas las transferencias internacionales de datos.
DURACIÓN: Los datos proporcionados se conservarán mientras se mantenga la condición de donante y durante el plazo legal previsto por la normativa vigente que resulte aplicable a la categoría de dato en cuestión (especialmente, en materia de blanqueo de capitales, fiscal y contable).
DERECHOS: Le asiste el derecho de acceso, rectificación, cancelación o supresión y oposición, así como el derecho a la limitación de la finalidad y portabilidad de sus datos en formato automatizado, así como el derecho a retirar el consentimiento prestado en cualquier momento. A tales efectos, podrá dirigirse a nuestra dirección: info@fundacionpatasarriba.com y/o al teléfono +34 675 40 42 54.
MEDIDAS DE SEGURIDAD: Los datos personales facilitados se tratarán de forma confidencial. La Fundación ha implantado medidas de seguridad de tipo técnico y organizativas que permiten mantener la confidencialidad y la integridad de los datos de los usuarios y evitar la alteración, pérdida, tratamientos y/o accesos no autorizados, teniendo en cuenta el estado de la tecnología, la naturaleza de los datos almacenados y los riesgos a los que están expuestos, provengan de la acción humana o del medio físico o natural.
