Avui comencem una sèrie de quatre entrades en què volem compartir la nostra primera experiència portant el benestar animal a centres educatius de secundària. En aquests centres hem treballat com a entitat del tercer sector als projectes d’aprenentatge i servei de 3r i 4t de l’ESO. La idea d’aquesta sèrie és abordar a cada article la temàtica que tractem a classe, els dubtes que van sorgir, els reptes que vam enfrontar i les sorpreses que ens van brindar els estudiants.
Les activitats es van dur a terme en dos centres educatius propers a la protectora amb què col·laborem: un a Sant Vicenç dels Horts i un altre a Vallirana . Tots dos estaven prou propers perquè els estudiants poguessin realitzar les seves hores de voluntariat a la protectora d’animals . El projecte incloïa entre tres i cinc hores d’aprenentatge a l’aula i entre deu i quinze hores de voluntariat actiu al refugi d’animals.
Com en totes les meves sessions, independentment del nivell o la temàtica, sempre començo amb una pregunta clau: Per què heu triat aquest projecte i no un altre? La majoria dels estudiants van esmentar que els agraden els animals i que volien col·laborar amb la causa. Tot i això, m’agradaria destacar un parell de respostes que em van semblar especialment significatives: “Tinc grans expectatives, ja que m’agraden els animals. Totes les feines que fem em semblen bé, i m’agradaria saber com educar un gos” i “Penso que serà una experiència molt divertida, m’agradaria passejar gossos de races diferents, a més m’agradaria saber com tractar un gos sense molestar-lo ni fer-li mal, i aprendre a detectar què necessiten”.
Un cop introduïm l’objectiu del projecte, comencem a parlar sobre benestar animal . Encara que aquest concepte és molt present a les notícies i és un tema de total actualitat, no és tan fàcil de definir com sembla. A les nostres sessions fomentem la participació dels estudiants. Més enllà d’aportar definicions tancades, creem el coneixement de manera compartida.
Comencem amb la pregunta: “Què és benestar?” A través d’un debat arribem a un consens: benestar és “estar bé” . Però de seguida plantegem una pregunta nova: “Per a tots el concepte d”estar bé’ és igual?” Aquesta simple pregunta va obrir un debat enriquidor. Els estudiants van començar a adonar-se que el concepte de benestar varia de persona a persona, i això els va fer reflexionar sobre com es podria aplicar aquesta idea al benestar animal.
Un altre concepte que semblava senzill d’abordar, però que va acabar sent més complicat, va ser la definició d’ animal . Mentre que tots coincidien que els gossos són animals que mereixen tenir benestar, quan ens allunyem dels animals més comuns (gossos, gats, vaques, porcs), la definició va començar a complicar-se. El debat sobre insectes, crustacis i altres éssers vius va obrir una reflexió interessant. Finalment, vam decidir centrar-nos en els mamífers, els quals estan més a prop nostre i amb els quals podíem posar exemples clars durant les sessions.
La següent part de la sessió va abordar els drets dels animals , un tema que va sorprendre més d’un. Tot i que alguns estudiants podien esmentar drets (la majoria d’actualitat), cap no era capaç d’explicar qui atorga aquests drets, qui els promulga i com es defensen. És difícil explicar si els animals tenen drets i, en cas afirmatiu, com ho han aconseguit, si no són capaços d’entendre com l’ésser humà va adquirir els seus. Això ens va portar a una profunda reflexió sobre com l’ésser humà va adquirir els seus propis drets.
Per facilitar l’entesa, expliquem els principis bàsics del dret i presentem les cinc llibertats que tenen els animals, primer de forma participativa i després amb un qüestionari en línia que va motivar els estudiants a aprofundir i consolidar els conceptes apresos.
Aquesta primera sessió va ser sens dubte la més teòrica, però també la més fonamental. Els estudiants van tenir l’oportunitat d’explorar i comprendre conceptes que, per a molts, no eren clars. Va ser una excel·lent introducció al benestar animal i els drets dels animals , sentant les bases per a futures discussions més profundes.
A la propera entrada, parlarem sobre la relació entre l’ésser humà i els animals .
Avui comencem una sèrie de quatre entrades en què volem compartir la nostra primera experiència portant el benestar animal a centres educatius de secundària. En aquests centres hem treballat com a entitat del tercer sector als projectes d’aprenentatge i servei de 3r i 4t de l’ESO. La idea d’aquesta sèrie és abordar a cada article la temàtica que tractem a classe, els dubtes que van sorgir, els reptes que vam enfrontar i les sorpreses que ens van brindar els estudiants.
Les activitats es van dur a terme en dos centres educatius propers a la protectora amb què col·laborem: un a Sant Vicenç dels Horts i un altre a Vallirana . Tots dos estaven prou propers perquè els estudiants poguessin realitzar les seves hores de voluntariat a la protectora d’animals . El projecte incloïa entre tres i cinc hores d’aprenentatge a l’aula i entre deu i quinze hores de voluntariat actiu al refugi d’animals.
Com en totes les meves sessions, independentment del nivell o la temàtica, sempre començo amb una pregunta clau: Per què heu triat aquest projecte i no un altre? La majoria dels estudiants van esmentar que els agraden els animals i que volien col·laborar amb la causa. Tot i això, m’agradaria destacar un parell de respostes que em van semblar especialment significatives: “Tinc grans expectatives, ja que m’agraden els animals. Totes les feines que fem em semblen bé, i m’agradaria saber com educar un gos” i “Penso que serà una experiència molt divertida, m’agradaria passejar gossos de races diferents, a més m’agradaria saber com tractar un gos sense molestar-lo ni fer-li mal, i aprendre a detectar què necessiten”.
Un cop introduïm l’objectiu del projecte, comencem a parlar sobre benestar animal . Encara que aquest concepte és molt present a les notícies i és un tema de total actualitat, no és tan fàcil de definir com sembla. A les nostres sessions fomentem la participació dels estudiants. Més enllà d’aportar definicions tancades, creem el coneixement de manera compartida.
Comencem amb la pregunta: “Què és benestar?” A través d’un debat arribem a un consens: benestar és “estar bé” . Però de seguida plantegem una pregunta nova: “Per a tots el concepte d”estar bé’ és igual?” Aquesta simple pregunta va obrir un debat enriquidor. Els estudiants van començar a adonar-se que el concepte de benestar varia de persona a persona, i això els va fer reflexionar sobre com es podria aplicar aquesta idea al benestar animal.
Un altre concepte que semblava senzill d’abordar, però que va acabar sent més complicat, va ser la definició d’ animal . Mentre que tots coincidien que els gossos són animals que mereixen tenir benestar, quan ens allunyem dels animals més comuns (gossos, gats, vaques, porcs), la definició va començar a complicar-se. El debat sobre insectes, crustacis i altres éssers vius va obrir una reflexió interessant. Finalment, vam decidir centrar-nos en els mamífers, els quals estan més a prop nostre i amb els quals podíem posar exemples clars durant les sessions.
La següent part de la sessió va abordar els drets dels animals , un tema que va sorprendre més d’un. Tot i que alguns estudiants podien esmentar drets (la majoria d’actualitat), cap no era capaç d’explicar qui atorga aquests drets, qui els promulga i com es defensen. És difícil explicar si els animals tenen drets i, en cas afirmatiu, com ho han aconseguit, si no són capaços d’entendre com l’ésser humà va adquirir els seus. Això ens va portar a una profunda reflexió sobre com l’ésser humà va adquirir els seus propis drets.
Per facilitar l’entesa, expliquem els principis bàsics del dret i presentem les cinc llibertats que tenen els animals, primer de forma participativa i després amb un qüestionari en línia que va motivar els estudiants a aprofundir i consolidar els conceptes apresos.
Aquesta primera sessió va ser sens dubte la més teòrica, però també la més fonamental. Els estudiants van tenir l’oportunitat d’explorar i comprendre conceptes que, per a molts, no eren clars. Va ser una excel·lent introducció al benestar animal i els drets dels animals , sentant les bases per a futures discussions més profundes.
A la propera entrada, parlarem sobre la relació entre l’ésser humà i els animals .
Fundación Patas Arriba Barcelona – 08028 – Barcelona NIF: G-56230634
RESPONSABLE DEL TRATAMIENTO: Fundación Patas Arriba Barcelona, G56230634, C. Begur, núm. 53, 5-2, info@fundacionpatasarriba.com
FINALIDAD: Dar cumplimiento a las obligaciones legales; Gestionar la vinculación del donante con la entidad (alta como donante y cobros recurrentes); Enviar información sobre las actividades y campañas de la fundación por cualquier medio (incluyendo encuestas, campañas o acciones en las que el donante haya participado); Realización de perfiles para enviar al donante comunicaciones personalizadas (inclusive promocionales o comerciales) por cualquier medio; Facilitar la participación: en programas, proyectos o actividades de la organización; Gestionar la contratación del seguro para la mascota del donante. Para otros fines siempre que promueven el bienestar animal o la erradicación del maltrato o abandono de los animales.
LEGITIMACIÓN: Consentimiento del interesado, relación contractual e interés legítimo.
BASE LEGAL: Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales. Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y del comercio electrónico.
DESTINATARIOS: La Fundación podrá ceder los datos personales a terceros que nos ayuden o colaboren en la gestión de la Fundación en el marco de las finalidades indicadas, así como a las Administraciones Públicas en los supuestos previstos en la normativa vigente. Cuando una ley así lo requiera o, en su caso, sea necesario podrán comunicarse también a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y/o Juzgados y Tribunales u otras Autoridades que sean competentes. No están previstas las transferencias internacionales de datos.
DURACIÓN: Los datos proporcionados se conservarán mientras se mantenga la condición de donante y durante el plazo legal previsto por la normativa vigente que resulte aplicable a la categoría de dato en cuestión (especialmente, en materia de blanqueo de capitales, fiscal y contable).
DERECHOS: Le asiste el derecho de acceso, rectificación, cancelación o supresión y oposición, así como el derecho a la limitación de la finalidad y portabilidad de sus datos en formato automatizado, así como el derecho a retirar el consentimiento prestado en cualquier momento. A tales efectos, podrá dirigirse a nuestra dirección: info@fundacionpatasarriba.com y/o al teléfono +34 675 40 42 54.
MEDIDAS DE SEGURIDAD: Los datos personales facilitados se tratarán de forma confidencial. La Fundación ha implantado medidas de seguridad de tipo técnico y organizativas que permiten mantener la confidencialidad y la integridad de los datos de los usuarios y evitar la alteración, pérdida, tratamientos y/o accesos no autorizados, teniendo en cuenta el estado de la tecnología, la naturaleza de los datos almacenados y los riesgos a los que están expuestos, provengan de la acción humana o del medio físico o natural.