Cooperatives solidàries en Educació Primària
15 d'octubre de 2025
No hi ha comentaris
Coneix què són les cooperatives solidàries i com un grup d’alumnes han triat el benestar animal com a causa per a donar.
A la tercera sessió del nostre projecte educatiu, abordem la tinença responsable, un tema central en el benestar animal, parlant dels animals domèstics i tot allò que implica la seva cura. Al llarg de la classe, analitzem la responsabilitat que suposa conviure amb un animal de companyia, els costos econòmics associats, les conseqüències de l’abandó i el paper essencial que tenen les protectores.
Comencem la sessió contextualitzant el concepte de “domesticació” i, posteriorment, el vinculem amb el “animal de companyia”. Aquesta distinció ens va permetre diferenciar entre un animal amb finalitats utilitàries (com protegir, avisar o produir) i un altre la funció principal del qual és oferir companyia i convertir-se en un membre més del nucli familiar.
Tracem una línia cronològica i cultural que va ajudar l’alumnat a entendre que aquesta relació afectiva amb els animals no ha estat sempre la norma, i que ha evolucionat amb el temps i el context social.
Vam dividir la classe en quatre grups: dos es van encarregar d’identificar les despeses fixes associades a un animal de companyia, mentre que els altres dos van investigar les despeses puntuals (aquelles que no es repeteixen de manera cíclica). Després compartim totes les idees en veu alta per arribar a un consens sobre la diferència entre els dos tipus de costos.
Un cop clara la distinció, reorganitzem els grups segons la seva categoria (fixos i puntuals) i els demanem que investiguessin el cost real prenent com a exemple un gos de mida mitjana.
A partir d´aquesta activitat, es va estimar un cost mensual aproximat d´entre 100 i 130 euros per animal. A aquesta xifra caldria sumar-hi el temps, l’atenció diària, les passejades i la responsabilitat que implica tenir un animal quan viatgem o canvia la nostra rutina.
Per aprofundir en aquesta reflexió, repartim a l’alumnat quatre fitxes amb situacions familiars diferents.
Era la primera vegada que aplicàvem aquesta dinàmica i el resultat va ser molt positiu: va generar un debat seriós, conscient i realista sobre el que realment implica conviure amb un animal, més enllà de la il·lusió o l’afecte inicial.
A la part final de la sessió, analitzem les dades d’abandó publicades per la Fundació Affinity i revisem el protocol que se segueix des del moment en què es troba un animal abandonat fins que arriba a una protectora.
L’alumnat va poder conèixer de prop totes les accions que realitza una entitat de protecció animal per garantir el benestar de l’animal rescatat i treballar en el procés d’adopció i reintegració en un entorn familiar segur .
Tot i que creiem que totes les famílies haurien de tenir l’oportunitat de conviure amb un animal de companyia, la realitat és que aquesta decisió comporta una inversió econòmica, de temps i d’energia que no totes poden assumir. Ser conscients d’aquestes limitacions des d’edats primerenques és clau per prevenir l’abandó .
A més, hi ha altres formes de conviure amb animals, com ara participar en activitats de voluntariat en protectores , cosa que permet gaudir de la seva companyia sense assumir una responsabilitat que no es pot mantenir.
Coneix què són les cooperatives solidàries i com un grup d’alumnes han triat el benestar animal com a causa per a donar.
Coneix què són les cooperatives solidàries i com un grup d’alumnes han triat el benestar animal com a causa per a donar.
Fomentem des de l’aula l’apadrinament responsable i donar veu als animals invisibles mitjançant material audiovisual.
A la tercera sessió del nostre projecte educatiu, abordem la tinença responsable, un tema central en el benestar animal, parlant dels animals domèstics i tot allò que implica la seva cura. Al llarg de la classe, analitzem la responsabilitat que suposa conviure amb un animal de companyia, els costos econòmics associats, les conseqüències de l’abandó i el paper essencial que tenen les protectores.
Comencem la sessió contextualitzant el concepte de “domesticació” i, posteriorment, el vinculem amb el “animal de companyia”. Aquesta distinció ens va permetre diferenciar entre un animal amb finalitats utilitàries (com protegir, avisar o produir) i un altre la funció principal del qual és oferir companyia i convertir-se en un membre més del nucli familiar.
Tracem una línia cronològica i cultural que va ajudar l’alumnat a entendre que aquesta relació afectiva amb els animals no ha estat sempre la norma, i que ha evolucionat amb el temps i el context social.
Vam dividir la classe en quatre grups: dos es van encarregar d’identificar les despeses fixes associades a un animal de companyia, mentre que els altres dos van investigar les despeses puntuals (aquelles que no es repeteixen de manera cíclica). Després compartim totes les idees en veu alta per arribar a un consens sobre la diferència entre els dos tipus de costos.
Un cop clara la distinció, reorganitzem els grups segons la seva categoria (fixos i puntuals) i els demanem que investiguessin el cost real prenent com a exemple un gos de mida mitjana.
A partir d´aquesta activitat, es va estimar un cost mensual aproximat d´entre 100 i 130 euros per animal. A aquesta xifra caldria sumar-hi el temps, l’atenció diària, les passejades i la responsabilitat que implica tenir un animal quan viatgem o canvia la nostra rutina.
Per aprofundir en aquesta reflexió, repartim a l’alumnat quatre fitxes amb situacions familiars diferents. Cada grup havia d’argumentar en veu alta si aquesta família es podia permetre tenir un animal de companyia o no.
Era la primera vegada que aplicàvem aquesta dinàmica i el resultat va ser molt positiu: va generar un debat seriós, conscient i realista sobre el que realment implica conviure amb un animal, més enllà de la il·lusió o l’afecte inicial.
A la part final de la sessió, analitzem les dades d’abandó publicades per la Fundació Affinity i revisem el protocol que se segueix des del moment en què es troba un animal abandonat fins que arriba a una protectora.
L’alumnat va poder conèixer de prop totes les accions que realitza una entitat de protecció animal per garantir el benestar de l’animal rescatat i treballar en el procés d’adopció i reintegració en un entorn familiar segur .
Tot i que creiem que totes les famílies haurien de tenir l’oportunitat de conviure amb un animal de companyia, la realitat és que aquesta decisió comporta una inversió econòmica, de temps i d’energia que no totes poden assumir .
A més, hi ha altres formes de conviure amb animals, com ara participar en activitats de voluntariat en protectores , cosa que permet gaudir de la seva companyia sense assumir una responsabilitat que no es pot mantenir.
Coneix què són les cooperatives solidàries i com un grup d’alumnes han triat el benestar animal com a causa per a donar.
Coneix què són les cooperatives solidàries i com un grup d’alumnes han triat el benestar animal com a causa per a donar.
Fundación Patas Arriba Barcelona – 08028 – Barcelona NIF: G-56230634
RESPONSABLE DEL TRATAMIENTO: Fundación Patas Arriba Barcelona, G56230634, C. Begur, núm. 53, 5-2, info@fundacionpatasarriba.com
FINALIDAD: Dar cumplimiento a las obligaciones legales; Gestionar la vinculación del donante con la entidad (alta como donante y cobros recurrentes); Enviar información sobre las actividades y campañas de la fundación por cualquier medio (incluyendo encuestas, campañas o acciones en las que el donante haya participado); Realización de perfiles para enviar al donante comunicaciones personalizadas (inclusive promocionales o comerciales) por cualquier medio; Facilitar la participación: en programas, proyectos o actividades de la organización; Gestionar la contratación del seguro para la mascota del donante. Para otros fines siempre que promueven el bienestar animal o la erradicación del maltrato o abandono de los animales.
LEGITIMACIÓN: Consentimiento del interesado, relación contractual e interés legítimo.
BASE LEGAL: Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de protección de datos personales y garantía de los derechos digitales. Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y del comercio electrónico.
DESTINATARIOS: La Fundación podrá ceder los datos personales a terceros que nos ayuden o colaboren en la gestión de la Fundación en el marco de las finalidades indicadas, así como a las Administraciones Públicas en los supuestos previstos en la normativa vigente. Cuando una ley así lo requiera o, en su caso, sea necesario podrán comunicarse también a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y/o Juzgados y Tribunales u otras Autoridades que sean competentes. No están previstas las transferencias internacionales de datos.
DURACIÓN: Los datos proporcionados se conservarán mientras se mantenga la condición de donante y durante el plazo legal previsto por la normativa vigente que resulte aplicable a la categoría de dato en cuestión (especialmente, en materia de blanqueo de capitales, fiscal y contable).
DERECHOS: Le asiste el derecho de acceso, rectificación, cancelación o supresión y oposición, así como el derecho a la limitación de la finalidad y portabilidad de sus datos en formato automatizado, así como el derecho a retirar el consentimiento prestado en cualquier momento. A tales efectos, podrá dirigirse a nuestra dirección: info@fundacionpatasarriba.com y/o al teléfono +34 675 40 42 54.
MEDIDAS DE SEGURIDAD: Los datos personales facilitados se tratarán de forma confidencial. La Fundación ha implantado medidas de seguridad de tipo técnico y organizativas que permiten mantener la confidencialidad y la integridad de los datos de los usuarios y evitar la alteración, pérdida, tratamientos y/o accesos no autorizados, teniendo en cuenta el estado de la tecnología, la naturaleza de los datos almacenados y los riesgos a los que están expuestos, provengan de la acción humana o del medio físico o natural.
