
La tinença responsable a les aules
Portem a les aules la tinença responsable: els animals domèstics i tot allò que implica la seva cura responsable.
A la tercera sessió del nostre projecte educatiu, abordem la tinença responsable, un tema central en el benestar animal, parlant dels animals domèstics i tot allò que implica la seva cura. Al llarg de la classe, analitzem la responsabilitat que suposa conviure amb un animal de companyia, els costos econòmics associats, les conseqüències de l’abandó i el paper essencial que tenen les protectores.
Comencem la sessió contextualitzant el concepte de “domesticació” i, posteriorment, el vinculem amb el “animal de companyia”. Aquesta distinció ens va permetre diferenciar entre un animal amb finalitats utilitàries (com protegir, avisar o produir) i un altre la funció principal del qual és oferir companyia i convertir-se en un membre més del nucli familiar.
Tracem una línia cronològica i cultural que va ajudar l’alumnat a entendre que aquesta relació afectiva amb els animals no ha estat sempre la norma, i que ha evolucionat amb el temps i el context social.
Vam dividir la classe en quatre grups: dos es van encarregar d’identificar les despeses fixes associades a un animal de companyia, mentre que els altres dos van investigar les despeses puntuals (aquelles que no es repeteixen de manera cíclica). Després compartim totes les idees en veu alta per arribar a un consens sobre la diferència entre els dos tipus de costos.
Un cop clara la distinció, reorganitzem els grups segons la seva categoria (fixos i puntuals) i els demanem que investiguessin el cost real prenent com a exemple un gos de mida mitjana.
A partir d´aquesta activitat, es va estimar un cost mensual aproximat d´entre 100 i 130 euros per animal. A aquesta xifra caldria sumar-hi el temps, l’atenció diària, les passejades i la responsabilitat que implica tenir un animal quan viatgem o canvia la nostra rutina.
Per aprofundir en aquesta reflexió, repartim a l’alumnat quatre fitxes amb situacions familiars diferents.
Era la primera vegada que aplicàvem aquesta dinàmica i el resultat va ser molt positiu: va generar un debat seriós, conscient i realista sobre el que realment implica conviure amb un animal, més enllà de la il·lusió o l’afecte inicial.
A la part final de la sessió, analitzem les dades d’abandó publicades per la Fundació Affinity i revisem el protocol que se segueix des del moment en què es troba un animal abandonat fins que arriba a una protectora.
L’alumnat va poder conèixer de prop totes les accions que realitza una entitat de protecció animal per garantir el benestar de l’animal rescatat i treballar en el procés d’adopció i reintegració en un entorn familiar segur .
Tot i que creiem que totes les famílies haurien de tenir l’oportunitat de conviure amb un animal de companyia, la realitat és que aquesta decisió comporta una inversió econòmica, de temps i d’energia que no totes poden assumir. Ser conscients d’aquestes limitacions des d’edats primerenques és clau per prevenir l’abandó .
A més, hi ha altres formes de conviure amb animals, com ara participar en activitats de voluntariat en protectores , cosa que permet gaudir de la seva companyia sense assumir una responsabilitat que no es pot mantenir.
Portem a les aules la tinença responsable: els animals domèstics i tot allò que implica la seva cura responsable.
Portem a les aules la tinença responsable: els animals domèstics i tot allò que implica la seva cura responsable.
Estudiants de 3r i 4t d’ESO aprenen a classificar els animals i aprofundeixen en el benestar animal.
A la tercera sessió del nostre projecte educatiu, abordem la tinença responsable, un tema central en el benestar animal, parlant dels animals domèstics i tot allò que implica la seva cura. Al llarg de la classe, analitzem la responsabilitat que suposa conviure amb un animal de companyia, els costos econòmics associats, les conseqüències de l’abandó i el paper essencial que tenen les protectores.
Comencem la sessió contextualitzant el concepte de “domesticació” i, posteriorment, el vinculem amb el “animal de companyia”. Aquesta distinció ens va permetre diferenciar entre un animal amb finalitats utilitàries (com protegir, avisar o produir) i un altre la funció principal del qual és oferir companyia i convertir-se en un membre més del nucli familiar.
Tracem una línia cronològica i cultural que va ajudar l’alumnat a entendre que aquesta relació afectiva amb els animals no ha estat sempre la norma, i que ha evolucionat amb el temps i el context social.
Vam dividir la classe en quatre grups: dos es van encarregar d’identificar les despeses fixes associades a un animal de companyia, mentre que els altres dos van investigar les despeses puntuals (aquelles que no es repeteixen de manera cíclica). Després compartim totes les idees en veu alta per arribar a un consens sobre la diferència entre els dos tipus de costos.
Un cop clara la distinció, reorganitzem els grups segons la seva categoria (fixos i puntuals) i els demanem que investiguessin el cost real prenent com a exemple un gos de mida mitjana.
A partir d´aquesta activitat, es va estimar un cost mensual aproximat d´entre 100 i 130 euros per animal. A aquesta xifra caldria sumar-hi el temps, l’atenció diària, les passejades i la responsabilitat que implica tenir un animal quan viatgem o canvia la nostra rutina.
Per aprofundir en aquesta reflexió, repartim a l’alumnat quatre fitxes amb situacions familiars diferents. Cada grup havia d’argumentar en veu alta si aquesta família es podia permetre tenir un animal de companyia o no.
Era la primera vegada que aplicàvem aquesta dinàmica i el resultat va ser molt positiu: va generar un debat seriós, conscient i realista sobre el que realment implica conviure amb un animal, més enllà de la il·lusió o l’afecte inicial.
A la part final de la sessió, analitzem les dades d’abandó publicades per la Fundació Affinity i revisem el protocol que se segueix des del moment en què es troba un animal abandonat fins que arriba a una protectora.
L’alumnat va poder conèixer de prop totes les accions que realitza una entitat de protecció animal per garantir el benestar de l’animal rescatat i treballar en el procés d’adopció i reintegració en un entorn familiar segur .
Tot i que creiem que totes les famílies haurien de tenir l’oportunitat de conviure amb un animal de companyia, la realitat és que aquesta decisió comporta una inversió econòmica, de temps i d’energia que no totes poden assumir .
A més, hi ha altres formes de conviure amb animals, com ara participar en activitats de voluntariat en protectores , cosa que permet gaudir de la seva companyia sense assumir una responsabilitat que no es pot mantenir.
Portem a les aules la tinença responsable: els animals domèstics i tot allò que implica la seva cura responsable.
Portem a les aules la tinença responsable: els animals domèstics i tot allò que implica la seva cura responsable.