Aquest últim mes hem dut a terme múltiples sessions en centres d’educació secundària i hem iniciat les sessions d’aprenentatge i servei en la protectora. Està sent una vivència increïblement enriquidora, i en les pròximes setmanes us ho explicarem en el nostre blog a través de diferents capítols que no us podeu perdre.
Avui del que volem parlar és d’un tema que ens sembla fonamental: la importància de donar l’oportunitat a les famílies amb fills motivats per a participar en les nostres jornades de voluntariat.
Moltes famílies ens escriuen preguntant com poden fer voluntariat amb els seus fills. En massa ocasions es troben amb portes tancades en les protectores a causa de la dificultat de gestionar menors d’edat en aquest entorn. No enganyarem a ningú: integrar a voluntaris joves exigeix organització, supervisió i recursos addicionals. Però en la nostra experiència, compensa amb escreix.
Sabem que moltes famílies –igual que molts voluntaris individuals– comencen amb una gran il·lusió, convençudes que vindran cada diumenge sens falta. No obstant això, la realitat és que, al cap d’unes setmanes, aquesta efusivitat inicial es dilueix i no tornem a veure’ls. Això és una cosa amb la qual treballem constantment i no ens desmotiva. Sempre hem concebut el voluntariat com una piràmide: d’una base àmplia comencen a ascendir autèntics ambaixadors de la nostra missió i valors.
El voluntari ideal no neix el primer dia. Però amb el temps, la implicació i la constància, apareixen aquestes persones que acaben comprometent-se al 100% amb la causa que defensem: el benestar animal.
Aquesta setmana hem realitzat tres sessions de conscienciació sobre benestar animal, abandó i tinença responsable en la Escola Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat. Tot això va ser possible gràcies a Núria, una de les nostres voluntàries, que va moure tot perquè el projecte tirés endavant, i a Teresa, la seva tutora, qui es va encarregar de l’organització.
La Núria és una d’aquestes joves que va començar fent voluntariat amb la seva família i va acabar convertint-se en una de les voluntàries més compromeses. Us imagineu la cara d’orgull de Núria en classe, amb la samarreta de la Fundació, sent la primera a respondre preguntes i compartint amb els seus companys el que cada cap de setmana viu amb la seva família en la protectora? I la del nostre docent, veient aquest nivell d’implicació en la seva alumna i voluntària?
Perquè tot això es contagia. Els altres estudiants es motiven, participen en debats, plantegen dubtes i reflexionen sobre el que significa realment el benestar animal i l’abandonament.
Aquests són el Jaime, president de la Fundació i docent i la Núria, voluntària i alumne.
Aprendre amb significat: adaptant cada sessió
Durant aquestes tres sessions, treballem temes clau:
No obstant això, cada classe és un món i la forma en la qual abordem cada sessió va variar en funció del nivell d’interès, la participació del grup i els temes que més preocupaven l’alumnat de cada classe.
Sovint, els docents caiem en el parany de seguir una estructura rígida de sessió. Però, amb el temps, hem après que el realment important no és el format, sinó el missatge que volem transmetre.
El com ho adaptem depèn del nostre públic. I amb aquests estudiants, va funcionar de meravella!
Al final del dia, ens quedem amb el seu feedback i amb una gran reflexió: més de la meitat dels alumnes tenien animals a casa i pràcticament tots mostraven interès per ells.
Aquest últim mes hem dut a terme múltiples sessions en centres d’educació secundària i hem iniciat les sessions d’aprenentatge i servei en la protectora. Està sent una vivència increïblement enriquidora, i en les pròximes setmanes us ho explicarem en el nostre blog a través de diferents capítols que no us podeu perdre.
Avui del que volem parlar és d’un tema que ens sembla fonamental: la importància de donar l’oportunitat a les famílies amb fills motivats per a participar en les nostres jornades de voluntariat.
Moltes famílies ens escriuen preguntant com poden fer voluntariat amb els seus fills. En massa ocasions es troben amb portes tancades en les protectores a causa de la dificultat de gestionar menors d’edat en aquest entorn. No enganyarem a ningú: integrar a voluntaris joves exigeix organització, supervisió i recursos addicionals. Però en la nostra experiència, compensa amb escreix.
Sabem que moltes famílies –igual que molts voluntaris individuals– comencen amb una gran il·lusió, convençudes que vindran cada diumenge sens falta. No obstant això, la realitat és que, al cap d’unes setmanes, aquesta efusivitat inicial es dilueix i no tornem a veure’ls. Això és una cosa amb la qual treballem constantment i no ens desmotiva. Sempre hem concebut el voluntariat com una piràmide: d’una base àmplia comencen a ascendir autèntics ambaixadors de la nostra missió i valors.
El voluntari ideal no neix el primer dia. Però amb el temps, la implicació i la constància, apareixen aquestes persones que acaben comprometent-se al 100% amb la causa que defensem: el benestar animal.
Aquesta setmana hem realitzat tres sessions de conscienciació sobre benestar animal, abandó i tinença responsable en la Escola Pedagogium Cos de Sant Boi de Llobregat. Tot això va ser possible gràcies a Núria, una de les nostres voluntàries, que va moure tot perquè el projecte tirés endavant, i a Teresa, la seva tutora, qui es va encarregar de l’organització.
La Núria és una d’aquestes joves que va començar fent voluntariat amb la seva família i va acabar convertint-se en una de les voluntàries més compromeses. Us imagineu la cara d’orgull de Núria en classe, amb la samarreta de la Fundació, sent la primera a respondre preguntes i compartint amb els seus companys el que cada cap de setmana viu amb la seva família en la protectora? I la del nostre docent, veient aquest nivell d’implicació en la seva alumna i voluntària?
Perquè tot això es contagia. Els altres estudiants es motiven, participen en debats, plantegen dubtes i reflexionen sobre el que significa realment el benestar animal i l’abandonament.
Durant aquestes tres sessions, treballem temes clau:
No obstant això, cada classe és un món i la forma en la qual abordem cada sessió va variar en funció del nivell d’interès, la participació del grup i els temes que més preocupaven l’alumnat de cada classe.
Sovint, els docents caiem en el parany de seguir una estructura rígida de sessió. Però, amb el temps, hem après que el realment important no és el format, sinó el missatge que volem transmetre.
El com ho adaptem depèn del nostre públic. I amb aquests estudiants, va funcionar de meravella!
Al final del dia, ens quedem amb el seu feedback i amb una gran reflexió: més de la meitat dels alumnes tenien animals a casa i pràcticament tots mostraven interès per ells.